Fil dels
Apunts
Comentaris

Un cant als canvis

En unes finals de música Gospel va passar el següent. Un tal Bebe Winans (xDDD) estava cantant quan s’apropa a la zona del públic i li passa el micròfon a una tal Shirley Caesar… aquesta veu a una altre desconeguda Dionne Warwik, que a la vegada li regala el micròfon a Yolanda Adams, que aburrida de cantar li passa el micròfon a Chaka Khan, que com que aquesta música no li diu res, li passa el micròfon a Gladys Knight que li torna el micròfon ràpid a Valerie Simpson per acabar amb Patti Labelle.

El video, no es pot posar en streaming
http://www.youtube.com/watch?v=zC4qVQA4Qrg

La gent em pregunta perque m’agrada el House, perque m’agrada la música que escolto, perque m’agrada la música Disco, i en extensió gairebé tota la música negre amb sentiment. Doncs aquesta és una clara mostra. Com d’un moviment totalment espontàni es crea una germanó que tot i que molta gent d’allà son coneguts, per la majoria serà una experiència total. I si un mortal com jo que vibra i somia en poder viure tot el moviment social que comporta la música soulful (englobant dins d’aqui només House, disco) és perque aquesta música surgeix de vocalistes, artistes com aquests esmentats.

Atentament,

un que desitja haver nascut 30 anys enrera i en Nova York.

P.D. 30 anys enrera no puc. Però viure a Nova York… Ja en parlarem

Tots a cardar com a conills ara mateix

i és que tot i que estic de vacances del bloc aquest esdeveniment (per surrealista que pugui arribar a ser) es mereix una entrada. Fa temps vaig parlar sobre possibles causes de la fí del món. Una era l’accelerador de partícules que es tenia que posar en marxa. Comentaven que podria passar varies coses, desde que tot funcioni fi, passant per destruir mitja Europa, creació de buits quàntics, o inclús la creació de forats negres!

Doncs aquesta nit entra en marxa segons lhcountdown.com! I si no ho és ara… bé tampoc deu quedar gaire! Així doncs si tenim en consideració les afirmacions d’uns espanyols que diuen que hi ha un 75% de possibilitats de destruir el univers… doncs re xatos! A cardar com conills!

Edit: Crec que el enllaç del lhcountdown l’ha postejat l’oriol al twitter!

Jing Project: Captura de Video i Pantalla

Avui estava llegint una newsletter de SAP, quan mostraven una eina per fer E-Learning: Jing. Jing és un projecte que està tant disponible en plataformes Microsoft Windows com en plataformes MacOs X. Jing el que et permet és d’una forma ràpida i sencilla fer captures de pantalla / videos (amb so, si es vol) de una zona en concret o de tota la pantalla. Fins aquí la cosa ja pinta molt bé! Però a sobre et dic… que et permet pujar-lo al flickr directament, a un servidor FTP, a screencast.com, etc… com et quedes?!

Doncs va! aaaaaa grabar!!!!

Lo antic està de moda!

I no parlo de la música, art plàstica, de la roba, ni dels dinars de l’avia! Parlo del iPhone! I és que inclús al meu germà (22 anys) que no és gens geek m’ha preguntat on podia conseguir un iPhone de 1ra Generació. Fa gairebé cosa d’un mes un amic em va dir “El pitjor que li pots dir a un que tingui un iphone és Goita! Si tens la versió antiga, no?” Doncs sento dir-te Piu que ja pots tirar al camp a recollir les taronges d’Algemesí! XD

I és que veïent els preus que ha marcat telefònica, ho sento, però no.  Per aquí no hi passo. 2 anys de permanència? entre 8 i 15 cèntims més de preu el minut que amb yoigo? Psss! Esperem que en senyor Zibri s’ensurti per poder posar el 2.0!

Per a més informació sobre tarifes i opinions visiteu apple.bloks.cat i mossegalapoma

MobileMe Released

Ja pots accedir al MobileMe De moment va lent, i no m’ha carregat, però tot al seu temps! Per cert! al intentar-lo obrir desde el IE 7.0 em surt el següent missatge…

KEEP TUNNEDS!

13:30h: S’ha revertit el canvi. http://www.mac.com segueix en manteniment i http://www.me.com redireccionat de nou a la pàgina d’informació d’Apple sobre MobileMe

Aquest matí m’he despertat discotequero!

Paella de Callos a la Eurocopa

Vist a Cocina para Impostores #

Había oído hablar de ella pero pensaba que era una leyenda urbana. Algo así no podía ser real. Sin embargo, ayer, viendo a España ganar la Eurocopa, la receta apareció en mi mente. Al hilo de los goles, del “podemos” y el dulce sabor de la victoria futbolística, imbuido de patriótico fervor, tuve una visión. Vi el arroz maridando con los callos en la mezcla más racial que hayan conocido los tiempos: la paella de callos. Entonces fútbol y fogones se mezclaron en mi cabeza. Y de repente sentí el vértigo triunfal y goleador de Villa ante la portería contraria, el subidón de autoestima de Casillas deteniendo penaltis, la sabiduría de Aragonés jubilándose como un héroe. Me sentí con la sartén como Torres en ese mágico gol que detuvo el reloj de la historia de nuestros humillantes fracasos futboleros. Vamos, en plan un poco esquizofrénico, pero como muy a gusto. Mientras ellos ganaban la Eurocopa en televisión, yo ganaba la Eurosartén en mi cocina. España y yo estábamos haciendo historia. Hice la “flecha”, hice la ola y me besé a mi mismo. Oye, y porque no tenía una fuente cerca, que si no me tiro.

Apunts anteriors »